La zona del nas no està compresa com a punt reflex a la reflexologia Ingham (només ho estan els peus i les mans). Tot i així, la reflexologia sí que tracta, en petita escala, el nas, com a punt reflex auxiliar. Així doncs crec que és interessant tenir-lo present.
Els punts reflexològics de l'interior del nas estan situats a les zones anterior, mitjana i posterior dels cornets central i inferior:
- L'estimulació de la part anterior del cornet inferior produeix una relaxació al ventre.
- L'estimulació de la part intermèdia del cornet inferior produeix un efecte terapèutic a l'abdomen.
- L'estimulació de la part posterior o interna del cornet inferior produeix un efecte relaxant al cap.
- L'estimulació de la part anterior del cornet inferior produeix un estimul vigoritzador i curatiu als pulmons.
La reflexologia és una ciència el principi del qual és que hi ha àrees reflexes als peus i a les mans que es corresponen amb totes les glàndules, òrgans i parts del cos. La reflexologia és un mètode únic que utilitza el polze i els altres dits sobre aquestes àrees reflexes.
La reflexologia de peus i mans es proposa:
- Alleujar l'estrès i la tensió.
- Millorar el subministrament de sang i promoure el desbloqueig dels impulsos nerviosos.
- Ajudar a la naturalesa (del cos) a assolir la homeòstasi (equilibri intern de l’organisme).
Però la reflexologia no es limita només a aquests tres apartats. Hi han altres propòsits (que explicaré molt més detalladament en entrades futures) que la reflexologia assoleix:
- Relaxar la tensió. Un 75% aproximadament de les malalties del cos estan atribuides a l’estrés i la tensió, com els problemes cardiovasculars, gastrointestinals, anorèxia, palpitacions, migranya, suor excessiva, malestar,... La reflexologia redueix la probabilitat de patir aquestes malalties.
- Millora la circulació nerviosa i sanguínia. Per una perfecta sincronització i domini del cos cal que el sistema nerviós i el sanguini funcionin correctament. La reflexologia tracta els òrgans que impedeixen que la circulació sigui òptima i en preveu els seus problemes.
- Ajuda a la naturalesa a normalitzar-se. Els òrgans o glàndules hiperactius poden ser ajudats a retornar a la normalitat gràcies a la reflexologia, de la mateixa manera que els òrgans i glàndules subactius poden retornar a l’activitat.
- Un cop regulada l’homeòstasi i assolida o recuperada la condició normal, les pràctiques de reflexologia no podran desequilibrar aquesta condició, per molt que les àrees siguin tractades excessivament.
L’origen de la reflexologia es remunta a l’antic Egipte, tal i com mostren les inscripcions trobades en la tomba (mastaba) d’un metge. A nombrosos escrits renaixentistes i a la Bíblia es troben tradicions associades amb els peus i el seu tractament. Per tant, el tractat dels peus ha estat des de sempre una branca practicada però molt poc difosa. És present també la relació de la reflexologia (desenvolupada bàsicament a occident) amb l’antic art de la Teràpia de Pressió Oriental, així com la acupuntura, però aquest lligam és encara molt més desconegut. .
Al segle XX fou el doctor William H. Fitzgerald, conegut com el descobridor de la teràpia zonal, el primer en desenvolupar la reflexologia moderna, tal i com la coneixem avui dia. L’hipòtesi principal del doctor era que els peus i les mans són la zona de reflex de tots el cos; això significa que totes les connexions dels músculs i òrgans són estimulables per mitjà dels peus i les mans.
La reflexiologia deriva de l’acupuntura, (antiga tècnica xinesa), la qual afirma que l'home té una energia invisible, el txi, que circula per uns canals anomenats meridians. En aquests canals es troben uns punts precisos que es punxen amb agulles (en el cas de la reflexologia es freguen i oprimeixen) per a regular la circulació d'aquesta energia. Quan aquesta energia s'estanca dins d'un òrgan o en algun punt del trajecte, es produeix un desequilibri capaç de repercutir sobre les seves funcions orgàniques i produir una malaltia. Existeix la polèmica de si l’acupuntura està correctament justificada científicament o no, però el que és cert és que la imnesa majoria dels pacients són curats. Sigui això cert o no, la reflexologia Ingham, basada en massatges, està totalment exenta de dubtes; les funcions són sempre acomplertes, ja que són explícitament relaxants i tonificants.
La direcció de tal disciplina fou dirigida i duta a terme per Eunice Ingham, una massatgista nord-americana que abandonà el seu càrrec a l’hospital per dedicar-se de ple a l’investigació. Més tard, el seu nebot Dwight C. Byers, director de l’IIR (Institut Internacional de Reflexologia), publica el llibre “Masaje reflexológico de los pies, el método Ingham original” (“Collección Mandragora”, Editorial Ibis), on inclou els coneixements de la seva tieta i els seus.
Exentuant el cas que vostè fos un megte diplomat, no utilitzi els coneixements expressats a aquest bloc per:
- Diagnosticar o determinar una malaltia, a vostè mateix o a tercers.
- Prescriure o recomarnar medicaments.
- Donar tractament per a una condició específica.
