divendres, 7 de desembre del 2012

Introducció a la Reflexologia Ingham

L’origen de la reflexologia es remunta a l’antic Egipte, tal i com mostren les inscripcions trobades en la tomba (mastaba) d’un metge. A nombrosos escrits renaixentistes i a la Bíblia es troben tradicions associades amb els peus i el seu tractament. Per tant, el tractat dels peus ha estat des de sempre una branca practicada però molt poc difosa. És present també la relació de la reflexologia (desenvolupada bàsicament a occident) amb l’antic art de la Teràpia de Pressió Oriental, així com la acupuntura, però aquest lligam és encara molt més desconegut. .


Al segle XX fou  el doctor William H. Fitzgerald, conegut com el descobridor de la teràpia zonal, el primer en desenvolupar la reflexologia moderna, tal i com la coneixem avui dia. L’hipòtesi principal del doctor era que els peus i les mans són la zona de reflex de tots el cos; això significa que totes les connexions dels músculs i òrgans són estimulables per mitjà dels peus i les mans.


La reflexiologia deriva de l’acupuntura, (antiga tècnica xinesa), la qual afirma que l'home té una energia invisible, el txi, que circula per uns canals anomenats meridians. En aquests canals es troben uns punts precisos que es punxen amb agulles (en el cas de la reflexologia es freguen i oprimeixen) per a regular la circulació d'aquesta energia. Quan aquesta energia s'estanca dins d'un òrgan o en algun punt del trajecte, es produeix un desequilibri capaç de repercutir sobre les seves funcions orgàniques i produir una malaltia. Existeix la polèmica de si l’acupuntura està correctament justificada científicament o no, però el que és cert és que la imnesa majoria dels pacients són curats. Sigui això cert o no, la reflexologia Ingham, basada en massatges, està totalment exenta de dubtes; les funcions són sempre acomplertes, ja que són explícitament relaxants i tonificants.


La direcció de tal disciplina fou dirigida i duta a terme per Eunice Ingham, una massatgista nord-americana que abandonà el seu càrrec a l’hospital per dedicar-se de ple a l’investigació. Més tard, el seu nebot Dwight C. Byers, director de l’IIR (Institut Internacional de Reflexologia), publica el llibre “Masaje reflexológico de los pies, el método Ingham original” (“Collección Mandragora”, Editorial Ibis), on inclou els coneixements de la seva tieta i els seus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada